Calçotet: Peça interior de ,llenc,fil o cotó,de color blanc o a ratlles.
Camisa: Feta de llenç o cotó.Generalment el cos de llenç i les mànegues de fil o cotó.Solen portar les inicials brodades i van obertes per davant fins a la cintura.La seua llargada arriba fins els genolls.
Saragüells: Són uns calçons amples que no arriben més avall del genoll,estaven confeccionats amb llenç o cotó i anaven frunzits a la cintura (tipus saquet).Sols porten obertura davantera i per la part de baix els dos camals s’uneixen per una peça quadrada de tela que li dona amplada.
Saragüells de “negrilla”: Es tracta d’un altre saragüell que anava damunt del de color blanc.Aquest era de color negre o fosc i era un poc més curt de forma que el blanc guaitava per sota (uns 3-4 dits).Generalment, es confeccionava amb llana o drap.
Calçó: Arriba fins els genolls, sota els quals es botona amb una pestanya amb dues obertures laterals (sense bragueta), i normalment confeccionat amb drap, llana, pana llisa o vellut. Els seus colors són foscos.
Jopetí: És una peça sense mànegues, que es porta damunt de la camisa i arriba fins a la cintura o un poc més amunt (generalment la seua referència és el melic). Porta solapes i vistosos colors, dibuixos,etc. Confeccionats amb vellut, cotó fi, llanes,i poden ser llisos o amb relleus, ratllats, florejats, a quadres, o altres dibuixos de coloració intensa sobre fons foscos. Sovint, la part de darrere es confeccionava d’un altre teixit de menor qualitat. Les solapes podien portar (juntament amb el coll) el mateix o un altre teixit més enriquidor i diferent. El jopetí, va botonat i generalment per dins de la faixa,especialment quant porta la jupa al damunt.
Jupa: Confeccionada amb mànegues,és la peça que es portava damunt el Jopetí i era d’un sol color, sempre fosc i en tot cas podia portar les solapes d’un altre teixit (no era molt corrent). Els seus teixits van des del drap, a la llana, o el vellut. Pot fer joc amb el calçó,però no necessàriament,de fet no solia ocórrer.
Faixa: De tots els colors, generalment a l’hivern de llana o també cotó,podien ser llises o ratllades. La seua llargada era major que la que habitualment trobem ara a les botigues de roba tradicional,de fet se n’han trobat de 6 metres de llargada. Sovint,es cosia un dels extrems de forma que quedava una butxaca per a guardar allò més personal (mocador,diners,clau,etc).
Calces: De colors vius, per a l’hivern mai calades (no té trellat si han de protegir del fred), i poden ser llises, ratllades, o altres dibuixos. La seua llargada arriba fins a baix dels genolls, on es subjecten amb lligacames. Solen ser de cotó o llana.
Calcetins: Es portaven al damunt de la calça i a fi de protegir-se del fred, solien ser llisos, i també de llana o cotó. D’un sol color o barreja de colors sempre foscos.
Mocador de cap: De cotó, llaneta fina, i de colors vius. Es podien nugar de diferents formes. Amb dibuixos florals, ratlles, quadres, etc. L’home valencià d’aquests temps portava sempre el cap cobert ( segons l’estètica de l’època, l’home es considerava que estava més afavorit amb el cap tapat).
Calcer: Espardenyes d’espart, o cànem (les més resistents), amb careta de tela, i amb vetes que no necessàriament tenien perquè ser de color negre. Actualment per la prohibició del cultiu del cànem, les trobareu fetes de jute.
Lligacames: Són unes cintes de seda, cotó o llana i d’un dit d’amplària. Serveixen per a subjectar les calces. Podien anar rematades amb elements metal.lics com cascavells, borletes de filigrana, entre altres. Poden ser llargues suficients com per a voltar la cama un cop o pegar-li dues voltes, de forma que es lliguen finalment al lateral de la banda de fora de les cames. Solien ser objecte de regal,tant de la dona a l’home com a l’inrevés, en eixos casos solien portar alguna inscripció a la persona amada.
Les Polaines: Eren de drap o de cuir (generalment) i cobreixen la cama des del turmell fins els genolls. Anava oberta de dalt a baix i lligada amb sivelles, botons, o cordons. Eren també de colors foscos i apareixen sovint a les comarques més fredes com a un complement per a protegir-se del fred.
El peal o peüc: Cobreix el peu i part de la cama a mode de calcer moll. Estava confeccionat amb llana o drap i es lligava amb botonadura metal.lica,com monedetes, xapes, etc. Generalment de color negre.
La Manta: Solia ser l’element d’abric masculí més habitual. Té forma de rectangle i va cosida per un costat formant una borsa. En un dels costats porta una franja de llana amb flocalls d’arboços. Podien ser ratllades o a quadres. Les més conegudes són les confeccionades a la comarca dels Ports, més conegudes com a mantes morellanes.
La Capa: El seu color més habitual era el negre,si bé se n’han trobat també d’altres colors (sempre molt foscos) . Estaven confeccionades amb drap i la seua llargada arriba pràcticament fins els turmells o poc més amunt. Eren molt amples, de forma que totalment esteses formaven una circumferència completa. El seu coll era alt, i la capa solia portar-se amb capell. S’emprava per a protegir-se del fred,però també com a forma de distinció social.
El Capell: A les nostres comarques el més usual era la Rodino o cossiol, el primer més baix i d’ala ampla,ornamentat amb dos arboços de vellut o seda, el segon era alt i es feia servir per a cerimònies. També es portaven altres tipus de capells com la montera, confeccionada amb vellut o drap,capell de Teula,etc. També especialment a les nostres comarques de l’interior fou usual fer servir la barretina, feta de llana de color negre,marró o foscos.
Complements: L’home solia fer servir elements complementaris que per a moments de mudar enriquien la seua imatge, aquest és el cas de rosaris, reliquiaris, escapularis, medalletes. També per a l’acabament de la faixa feia servir l’anella (peça metal.lica que cenyia la butxaca de la faixa a fi de tancar-la i protegir allò que va dintre), aquesta peça quedava visible a l’exterior damunt l’extensió de la faixa.