Indumentària Tradicional valenciana.Vestit de TREBALL segle XVIII.Vestimenta de la DONA
CAMISA:
Posseix el cos de llenç amb mànegues de fil o cotó. Cobreix des dels musclessota els genolls.Només amb les inicials brodades en colors o amb un xicotet brodat al voltant de l'escot.
SINAGÜES:
Són de llenç o retort, de color blanc o cru.
VIONS:
Estan confeccionats amb tela mot grossa de llenç,cànem i amb ratlles verticals o a quadres.Es lliga frunzit a la cintura i damunt la camisa.
CALCES:
Normalment fins els genolls i subjectades amb lligacames senzilles.Són de fil,cotó o llana i de colors vius, llises o ratllades.
FALDA:
És de cotó i d'altres teixits,llises o estampades.Va frunzida a la cintura i amb dues obertures laterals.Porten un cercol de color.La llargada és de quatre dits per dalt del turmell. A l'hivern són de llana,etc.
JUSTILLO:
Se'l coneix també amb el nom de cotilla. No porta mànegues,és de colors vius i porta canyes o vares d'olivera dins el teixit de la part davantera.Va rematat amb aletes per la vora de baix i amb una punta davantera i allargassada.Són a quadres,llisos, i amb xicotets detalls ornamentals.
GIPÓ:
Es tracta d' una peça identica al justillo,i que en aquest cas porta manegua,ja siga mànega curta o mànega llarga.Les mánegues anaven molt ajustades i amb botonadura.Són de colors foscos i de llana,drap,vellut,pana llisa,o cotó. Llisos o amb estampació.
MOCADOR DE COLL:
Es senzill de cotó o de llana i amb senefes a les vores o també estampats.Es lliguen al davant de molt diverses maneres.
DAVANTAL:
Són grans per a la part de baix i més reduïts a la cintura,però generalment eren molt amples,especialment en ocasions de feines com la neteja, la matan-ça d'animals,treball al camp, etc.Estaven confeccionats amb llenç,fil,i eren de color blancs,a ratlles o a quadres.La seua llargada arribava fins a quasi la vora de les faldes.No porten ornamentació,tant sols les inicials brodades a la pitralera o a la vora de baix.Poden portar pitralera (no necessariament) i estan lligats amb un botó al costat, i altres vegades amb una llaçada.
CALCER:.
S'utilitzava de forma majoritaria les espardenyes, que eren bàsicament de cànem i també d'espart i amb les diferents variants de models i colors,si be majoritàriament eren amb la careta de tela blanca. Les vetes podien tenir diferentscolors.Quant plovia o s'havia de xafar terreny fangós, es ficaven els socs, que ací al país valencià solien ser amb sola de fusta i la careta de canem.
MANEGOTS:
Es feien servir per a protegir el gipó de la bruticia, solen ser de la mateixa tela que els vions,o d'un teixit mes lleuger.Eren blancs per a feines que requerien una delicada netedat(pastar,matança d'animals,etc), i per a la resta de casos ratllats, a quadres i de diversos colors.
CAPELLS:
Es caracteritzaven per ser molt amples per a protegir-se del sol i bàsicament confeccionats amb palla.
CAMALETS:
També es coneixen amb el nom de "cametes" o en castellà "pololos".Aquesta peça no s'emprava amb la roba que ara descrivim,per aquesta raó cada cop són més les agrupacions que no el fan servir.El camalet és va generalitzar en el seu ús durant el segle posterior al que aci estudiem (S.XIX), i durant el Segle XVIII sols va ser emprat per les prostitutes, per la qual cosa no es considera representatiu de la societat en general de l'esmentat segle.Eren de fil o cotó i arribaven per baix dels genolls rematats amb delicades randes.
MOCADOR DE CAP:
S'utilitzava sols quan el tipus de feina ho requeria,així se n'utilitzaven per a protegir-se del sol i de la caiguda de la suor als treballs del camp.També per a protegir-se de la caiguda dels cabells en la faena de la cuina o per a pastar.En aquest últim cas,solien ser de color blanc,juntament amb el davantal i els manegots.
PER A MILLORAR LA IMATGE DE LA DONA DE TREBALL RECORDEU QUE:
.Podeu doblegar les faldes per davant de forma que els vions queden al descovert
.Us podeu ficar un mocador al cap i no portar pinta
.Podeu portar manegots i davantal amb pitralera
.Us podeu ficar un capell de palls al cap (generalment eren molt amples)
.Si es tractava de faena de pastar s'ha d'anar amb mocador al cap de color blanc,davantal blanc amb pitralera i manegots blancs
.Us podeu ficar flors del camp al cap(topet).
RECOMANACIONS PER A UNA CORRECTA CONFECCIÓ DE LA VESTIMENTA
TRADICIONAL VALENCIANA DE LA DONA (TREBALL)
Faldes:
. A partir dels 3'5 o 4 metres de vol(mínim)
.Són frunzides,mai a plegs
.Llarges de 3-4 dits per dalt del turmell
.Amb vora interior d'altre color i que asoma per baix
.No són ratllades
Camises:
.Prou escotades al pit
.Llargues fins els genolls
.Amb poca ornamentació,recomanable que porte les inicials brodades
Davantal:
.Llarg fins a quasi la vora de la falda
.Amb poca ornamentació
Calces:
.Sempre per baix dels genolls(no calcetins)
.Subjectades amb lligacames
.De color o ratllades(no calades ni blanques)
Justillo:
.Amb varetes d'olivera a la punta davantera o també canyes(mai ballenes o altres)
.Ha d'anar molt cenyit al cos
.Els ullets per a passar la cinta que lliga el justillo han d'estar fets a ma(mai metal.lics)
.Preferiblement de color,que no siga el negre
Topet:
.Gran i aplanat,mai menudet i eixit cap a fora
.Situat a la part baixa del cap,zona del tos
.Preferentment l'anomenat monyo en forma de huit
Vions:
.Ratllats o a quadres,mai llisos
.Van rematats amb un cordell rodant la vora
.Porten vora interior d'un altre color i teixit
Sinagües:
.Amb poca ornamentació
.També a l'igual que la falda i el vió amb 4 metres de vol
INDUMENTARIA VALENCIANA DE FAENA S.XVIII
Vestimenta per a l’Home
Calçotets: Peça interior de cotó o de llenç, de color blanc o ratllats (verticalment). La seua llargada arriba fins per baix dels genolls,de manera que si porta calçó se n’ix per sota uns 2 o 3 dits. Es lligava a la part de baix amb vetes o botons.
Camisa: Confeccionada amb llenç. Generalment el cos de llenç i lés mànegues d’un llenç més fi,cotó o fil. Porta les inicials brodades a l’óbertura de la pitralera o a la vora de baix. Eren més llargues que les actuals camises, i variava des de l’inici de la cama fins a quasi els genolls.
Saragüells: Són uns calçons amples que no arriben mes avall del genoll,estaven confeccionats amb llenç principalment,si bé se n’han trobat de fil o cotó. Anaven frunzits a la cintura (tipus saquet). Sempre són de color blanc.La seua mesura correcta és: cada camal té el mateix perímetre (a la cintura) que el de la persona que el va a portar,o siga que un saragüell ha de portar el doble del perímetre de qui l’haja de fer servir.
Calçó: Arriba fins els genolls, sota els quals es botona amb una pestanya o es lliga amb veta, amb dues obertures laterals, sense “bragueta” i normalment confeccionat amb drap. cotó o llaneta , i de coloracions sofertes, per a la brutícia.
Jopetí: Peça sense mànegues, que es porta damunt de la camisa i arriba fins a la cintura (a l’altura del melic), porta solapes i són de vistosos colors. Els seus dissenys poden ser variats, però molt usualment portaven ornamentacions florals, entre altres.
Faixa: Ajustada a la cintura a la que voltava cenyint-se al cos,la seua llargada era variada, però, més llargues que les actuals faixes, se n’han trobat de 6 metres o més. Era de tots els colors que hi existien i podien ser de cotó o de llana. A l’extrem anava cosida, configurant un saquet on es depositava allò personal, tabac, diners, etc, el saquet es tancava amb una anella,que per als casos de féina podia ser metàl.lica o feta amb un tros de canya.
Calces: De colors vius, no calades, arriben fins els genolls (per baix) on es subjecten amb cintes que s’anomenen lligacames. Són de cotó o de llana i de diferents dissenys,llises o ratllades. Hi han diferents models, calça sencera, “calça” de traveta (amb el peu al descobert,etc).
Calcetins: Damunt de la calça i per a protegir-se del fred durant el temps de l’hivern. Eren de diferents colors,sempre soferts.
Mocador de cap: De cotó o llaneta (a l’hivern) i de colors vius. Es podia nugar de diverses maneres. L’home valencià sempre portava el cap cobert, ho marcava l’estètica
de l’època. Generalment eren estampats amb florejats,i altres dibuixos,també a ratlles o quadres. Tenia forma quadrada i al ficar-se al cap es doblava de forma triangular.
Calcer: Espardenyes de cànem o d’espart,amb careta de tela i vetes de diferents colors.Les de cànem eren les més comunes,les més resistents,ara s’ha substituït el cànem (donada la seua prohibició de cultiu) pel jute.
…………………………………………………………………………………………
Recomanacions:
- L’home podia en moments de feina, treballar amb calçotet, de forma que anar vestit portant com a peça exterior el calçotet podria ser una possibilitat.
- A la comarca dels Ports al calçó també se l’anomenava saragüell
- No fer servir espardenyes amb sola de goma
- La llargada del jopetí es recomanable que siga la de l’altura del melic, de forma que vist pel darrere queda al descobert mitja faixa
- Els saragüells mai s’han de confeccionar a plecs, ni han de ser més llargs que l’altura del genoll,de fet és bonic que entre l’acabament del saragüell i el de la calça es veja un tros de genoll. Tampoc cal escatimar en teixit, el saragüell ha de tenir vol, sino s’està guardant l’estètica de l’actual pantaló, que a banda de no ser correcta no afavoreix gens a l’home que es vesteix de saragüells.
- L’home per a donar una visió més de treball,pot afegir-se complements que aguditzen més eixa imatge feinera,com son grans capells de palla al cap, o aparells de treball (aixades, corbelles, etc).
- L’home arrosser,s’ envoltava les cames amb venes de llenç o altres teixits, a fi d’evitar les picadures d’insectes (sangoneres) quant entrava als camps plens d’aigua.