Alguns d’els instruments que podem trobar dins d’una rondalla tradicional valenciana son els següents:

INSTRUMENTS DE CORDA

• LA GUITARRA: És l'instrument bàsic de corda emprat per a la interpretació del balls valencians i que se´l coneix també amb el nom de vihuela.
  Al seu acompanyament ritmic de raspits i colps, s'accoblen les melodies interpretades per altres instruments, el cant o la percussió.
  No és la única feina aquesta funció d'acompanyament ritmic, també podien afegir-se-li la Guitarra requintada, el guitarrò o el tiple.
  Tradicionalment, se li col·locava, vora la boca, l'anomenat colpejador a fi d'evitar que fora danyada pels colps que els tocaors feien alternant amb els raspids de els cordes.
  El colpejador, tenia forma de cor i podia anar ornamentat amb dibuixos geomètrics.
• EL GUITARRÓ: És una especie de guitarra més menuda amb cinc, quatre, o tres cordes segons la zona.
  El seu mànec és més curt, i el seu só és molt agut, aconseguint en tocar-lo de manera redoblada, un efecte dolç dins el conjunt de la rondalla tradicional
  Atenent la llargada del seu mànec, trobarem dos tipus de guitarrons, els anomentas "mascle" i els anomenats "femella". El primer té el mànec més llarg que el segon.
  Es fa sonar amb els dits index i polze, o amb el polze i el dit del mig.
• EL TIPLE: És una variant de guitarró de menor mida que s'utilitzaba a les comarques castellonenques.

·         LA BANDÚRRIA I EL LLAÜT: Són instruments que s'ocupen de fer sonar la melodia dins el conjunt de la rondalla de corda. Consten de sis cordes dobles, sobre trastos, que són tocades amb plectre.
Es diferencien l'una de l'altre, perqué el llaüt té el só més greu que la bandúrria, ja que aquesta té el mànec més curt i la silueta de la caixa, tampoc és la mateixa.
El llaüt, serverix per a fer les segones veus sobre la melodia que interpreta la bandúrria.

• LA CITRA: És un instrument desaparegut actualment de les rondalles tradicionals, si bé el seu ús fou generalitzat fins a principis del S.XX.
  El darrer exemplar aparegut, fou trobat a la ciutat de Morella.
• EL VIOLÍ: El seu ús també ha desaparegut de la rondalla tradicional, si bé hi han nombroses referències de la seua utilització:
  A la comarca de LA COSTERA, s'utilitzà per a la interpretació de Boleros i Jotes de Quintos. A la comarca del VINALOPÓ i de la VEGA BAIXA DEL SEGURA, servia per a acompanyar cants de despertar, salves del Rosari de l'Aurora, les jotes, les Malaguenyes i els Arguilandos.
  A la comarca de REQUENA-UTIEL, s'utilitzà com a instrument de melodia associant a la guitarra i el guitarrillo. Es feia servir per a les jotes i per al cant dels Mayos.

INSTRUMENTS DE PERCUSIÓ

A més a més, l'home, tradicionalment ha utilitzat instruments de percussió que tenien com a finalitat acompanyar el só melòdic dels instruments de corda i complementar el ritme de la rondalla d'aleshores.
Amb aquest fi ha fet servir des dels aparells més senzills trobats al seu abast com altres d'el·laboració més complexa, confeccionats expresament per aquest sol ús.

• PALMADES I ESCLAFIMENTS DE DITS: Era una pràctica molt usual acompanyar els ritmes amb aquestes dues modalitats, especialment entre els qui no cantaven o ballaven.
• CULLERES: Tant de fusta com de metall. Dues culleres juntes a les que se'ls col·loca el dit índex entre els mànecs i es colpegen contra el genoll.
• BOTELLES: De vidre treballat a la que se'ls passa un clau, cullera o qualsevol objecte de metall produïnt un só agut i estrident.
• CÀNTERS: Es colpejaven amb una espardenya per la boca del meteix o també amb una pell.
• GARBELLETS: Confeccionats amb llautó i que servien a les mestresses per a netejar l'arrós. Se'ls raspallava per l'exterior amb una cullera de metall.
• MORTERS: Generalment de metall de bronze. Es colpeja la part més fina de la maça amb la part superior del morter.
• EL CANYISSET: També anomenat "huesero". Tenia forma d'escala en forma de trapezi i estava confeccionat amb ossos d'animals. Els dos extrems estavan lligats entre si per uns cordells. El só s'aconseguia raspejant una castanyola al llarg dels mateixos.
• LA SIMBOMBA: Era realitzada amb un atifell de fang, i un forat a la base. La boca es taponava amb una pell de conill (o altres), a la que es nuga una canyeta.
• ELS RASCAORS O SONALLES: Formades per dues peces, en forma de pals tornejats amb canalets en espiral i mànec. Les dues peces porten sonalles de metall i es freguen l'una sobre l'altra per a fer-les sonar.
• LA CANYA BADADA: És un trós de canya d'uns 50 cm. de llargada. badada verticalment des d'un extrem però sense arribar a l'altre. En una part de la canya o en les dues es fa un forat de deu o dotze cm. perquè vibre més fàcilment. Es fa sonar subjectant-se amb una mà per léxtrem tancat, i es colpeja o es frega amb la palma de l'altra mà, fent moviment horizontal a la posició vertical de la canya. Pot fer sonar colps secs, o repics que s'assemblen als d'unes castanyoles.
• ELS PANDEROS: Fets amb un arc de fusta i una pell central. La pandereta portarà a més unes sonalles de metall. A les comarques castellonenques, fiquen cascabells a l'interior, subjectades amb uns cordells que creuen l'interior de la pandereta. Aquest element s'incorpora generalment quant es fa servir per a acompanyar els balls populars.
• EL TRIANGLE: Els antics eren de fabricació artesanal, consistint en un ferro doblegat en forma de triangle, que era colpejat amb un altra peça recta de metall. En alguns llocs es feia servir el suport de les paelles per a cuinar al foc, utilitzant-lo a manera de triangle.
• ELS FERRETS: Consten de dues varetes de ferro, l'una d'uns 60 cm. i l'altra d'uns 15 cm. de longitud. Al ferro allargassat, se li enrosca a la part de dalt un cordell per a subjectar-lo i al mateix temps distanciarlo del contacte amb la mà. L'altre ferro, es farà servir per a anar colpejant al primer.